RESULTS

Anàlisi de les xarxes socials històriques.

Exemple il·lustratiu d’anàlisi de moviment migratori

La creació de xarxes socials històriques basades en dades demogràfico-històriques permetran estudiar els moviments migratoris o les formacions familiars dinàmicament, en el temps i en l’espai. A tall d’il·lustració, s’ha preparat manualment un cas d’exemple de trajectòria migratòria. Els germans Ordal (Pau i Joan) de Sant Feliu de Llobregat que amb el temps s’assentaren al municipi d’Hospitalet de Llobregat, separats en línia recta per una distància de poc més de 5 kilòmetres.

Pau i Joan eren 2 dels 7 fills de Joan Ordal Coca, jornaler, i d’Antònia Amat, ambdós al padró de 1857 declaraven tenir 43 anys. Al padró d’habitants de 1889 d’Hospitalet de Llobregat, 22 anys més tard, trobem un Josep i un Pau Ordal Amat encapçalant cada un d’ells una llar diferent en el municipi. Pau a 1867 contragué núpcies amb Josefa Soler Mullarch a la parròquia de Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat però portava residint al municipi des de 1862. Aquest podria ser un exemple de mobilitat per qüestió laboral. A 1889 ja tenien dos fills, en Pau i na Dolors.

L’altre germà, en Josep s’havia casat amb Teresa Llamusí Mullerach a 1871 a Sant Feliu de Llobregat, any que declarà d’inici de la seva residència al municipi en qüestió. Aquest podria ser l’exemple d’una migració per matrimoni. A 1889 ja tenien 4 fills, n’Antònia, na Carme, en Josep i en Jaume. Cal a dir que Josep en el padró de 1857 a Sant Feliu declarà haver nascut a 1843, en canvi al padró de 1889 ho féu a 1847. Val a dir que la declaració d’edats en la documentació històrica és una de les variables menys fiables a tractar ja que el calendari que marcava les festivitats familiars i populars era el religiós.

Una dada més que es pot testimoniar gràcies a l’onomàstica és el fet que les esposes d’ambdós germans podrien ser parentes, més concretament cosines per línia materna, ja que comparteixen un segon cognom poc freqüent en l’onomàstica catalana, Mullerach. D’aquesta manera, la concomitància entre padrons permetria teixir l’entramat social del passat per transcendir l’espai geogràfic que abasta el padró que és el municipi.