ELS REGISTRES DE POBLACIÓ

Els registres de població[1] de potestat municipal, els anomenats padrons, i els d’àmbit estatal, els censos[2] i el Registre Civil per a la inscripció dels naixements, matrimonis i defuncions a Espanya s’iniciaren al segle XIX com a conseqüència del procés d’enfortiment de l’Administració Pública en la instauració de l’Estat de Dret o Liberal cercant la racionalització de la seva estructura a partir del coneixement de la composició de la seva població o de les fonts de riquesa del seu territori[3]. Un procés que fou comú a l’Europa del segle XIX, encara que no simultani. Aquests registres mantenen la seva vigència en l’actualitat i habitualment es conserven els seus originals des dels inicis.

Els padrons són els recomptes municipals nominatius de població per excel·lència a Espanya, d’obligatòria confecció des de 1823.[4] Són una fotografia fixa de la població en un lloc i en un temps concret que mostra per cada un dels habitants les seves característiques sociodemogràfiques. D’aquesta manera, la unitat de recollida d’informació dels padrons és l’individu identificat en una llar amb una adreça concreta en el casc urbà o fora d’aquest. Per a cada individu es recollia el nom i cognoms, l’edat o data de naixement, l’estat civil i l’ocupació i molt sovint la relació familiar o laboral amb el cap de la llar. En alguns moments també s’hi pogueren afegir informacions sobre l’alfabetització o el nivell de rentes dels individus. Els padrons abasten tot el territori espanyol ja que era i continua sent obligatori que cada municipi confeccionés els seus propis. Els padrons més antics no es realitzaren en un mateix moment en tota la geografia però amb el temps tots els municipis acabaren realitzant-los en una mateixa data. Els padrons poden tenir un cert parangó amb els censos de població, tot i que la finalitat i els continguts han pogut variar al llarg del temps[5]. No obstant això, les cèdules individuals per a cada una de les llars i on es conserva tota la informació particular dels habitants únicament es conserva en els padrons i no els censos. Fet que converteix els padrons en una font inestimable per tot tipus d’estudis històrics

[1] Les fonts històriques de naturalesa demogràfica a Europa gaudeixen d’una llarga tradició en l’àmbit eclesiàstic per la confecció obligatòria dels anomenats Quinque Librorum com a conseqüència del Concili de Trento (1545 – 1563) i el Rituale Romanum (1614). D’aquesta manera es registraven els baptismes, els matrimonis, les defuncions, les confirmacions i els Status Animorum, a mode de cens dels feligresos de la parròquia.

[2] La tradició censal espanyola ha estat datada amb un inici de començaments de la centúria del cinc-cents. Tot i que, les característiques de recompte individual, universalitat en la seva cobertura, simultaneïtat en la seva confecció i periodicitat fixa no foren complides en certa manera fins el cens de 1857 amb la creació de la Comisión de Estadística General del Reino pel Reial Decret de 3 de novembre de 1856. Per a més detalls veure: Reher, D. S. y Valero Lobo, Á. (1995): Fuentes de información demográfica en España, Madrid, Cuadernos Metodológicos, 13, Centro de Investigaciones Sociológicas y Cusidó i Vallverdú, T. A., Gil-Alonso (2012): Los censos en España: entre continuidad y cambio (1857 – 1970). Revista de Demografía Histórica, XXX, I, 29-67.

[3] Els fonaments d’aquest procés es pot reseguir en les obres ja clàssiques: Porter, T. (1995) : Trust in numbers. The pursuit of objectivity in science and public life. Princeton: Princeton University Press i Woolf, S. (1989): Statistics and the modern state. Comparative Studies in Society and  History, vol. 31 (3), 588-603

[4] Els padrons de població s’institucionalitzaren a partir de 1823 amb la Instrucción para el Gobierno Económico‐Político de las Provincias, Islas y Posesiones Adyacentes. No obstant això, amb anterioritat es poden trobar algunes iniciatives de caràcter local ja que la tradició censal, encara que no amb finalitat demogràfica sinó més de bé fiscal, havia començat segles enrere. A 1870 es decretà que la seva periodicitat havia de ser de cada cinc anys, tema que es tornà insistir en una disposició de 1924. Per a més informació sobre l’origen dels padrons veure: García Pérez, M. S. (2007): El padrón municipal de habitantes: origen, evolución y significado. Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, núm. 7, http://hispanianova.rediris.es/7/articulos/7a005.pdf

[5] Per a copsar les diferències entre els censos i els padrons veure: http://www.ine.es/censo2001/preguntas.htm

 

MUNICIPAL POPULATION REGISTERS

Municipal population registers[1], the so-called Padrons, the registers at national level as the censuses[2] and the Civil registers of births, marriages and deaths started in Spain in the 19^th century as a consequence of the Public Administration empowerment during the implementation of the liberal state and the rule of law, which sought the rationalisation of its structure from the knowledge of the population composition and the territory’s wealth sources[3]. This was a common process around Europe during the 19^th century even if not simultaneously. Those registers still prevail nowadays and usually conserve its original documents since its inception.

Padrons are the population’s municipal nominal counts par excellence in Spain, which were compulsory since the 1823[4]. They work as a population’s still photography from an actual time and place showing for each individual its sociodemographic characteristics. In this way, individual are unities of information collection identified within households in a concrete address in/outside urban cores and hinterlands. For each individual it was compiled names and surnames, age or birth date, civil status and occupation and often their familial or labour relationship with the household head. Frequently, data on literacy and income levels were also included for each individual. The Padrons cover the entire Spanish area due to its compulsory realisation among all municipalities. The most ancient Padrons were not run simultaneously across Spain, however in the course of the time all the municipalities ended registering their populations at similar dates. The Padrons may present a certain similarity with population censuses, although their aim and contents could have varied throughout the time[5]. However, individual records for each household containing all the inhabitants’ singular information were conserved only within Padrons but not for Censuses. This matter converts the Padrons in a source of inestimable worth for any kind of historical study.

[1] Historical sources of demographic nature have in Europe a wide tradition among ecclesiastics spheres due to the compulsory registers of the so-called Quinque Librorum derived from the Trento’s Council (1545-1643) as well as the Rituale Romanum. In this manner, baptisms, marriages, deceases, confirmations and the Status Animorum were registered in a census-like way for all parishioners.

[2] The Spanish census tradition dates back to the beginning of the 15^th century. Despite these sources had to gather the characteristics of individual’s register, universal coverage, simultaneous compilation and fixed periodicity among registers, these matters only started to be systematically followed from the 1857 census trough the creation of the Comisión de Estadística General del Reino (the Kingdom’ Commission of General Statistics) by the Royal Decree of November 3^rd of 1856. For further details see: : Reher, D. S. y Valero Lobo, Á. (1995): Fuentes de información demográfica en España, Madrid, Cuadernos Metodológicos, 13, Centro de Investigaciones Sociológicas y Cusidó i Vallverdú, T. A., Gil-Alonso (2012): Los censos en España: entre continuidad y cambio (1857 – 1970). Revista de Demografía Histórica, XXX, I, 29-67.

[3] The foundation of this process can be widened in the already classic literature: Porter, T. (1995): Trust in numbers. The pursuit of objectivity in science and public life. Princeton: Princeton University Press i Woolf, S. (1989): Statistics and the modern state. Comparative Studies in Society and History, vol. 31 (3), 588-603.

[4] Population Padrons became institutionalised from 1823 within the Instrucción para el Gobierno Económico‐Político de las Provincias, Islas y Posesiones Adyacentes (Instruction for the Economic-politic government of Provinces, Islands and adjacent possessions. Nevertheless, it is possible to find prior to this date some local initiatives, given the census tradition, with a more fiscal aim rather than demographic, begun since previous centuries. In the 1870, a compulsory periodicity of 5-years was set for population registers, which was revalidated in a later order in 1924. For further information on the origin of Censuses and Padrons see: García Pérez, M. S. (2007): El padrón municipal de habitantes: Origen, evolución y significado. Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, núm. 7, http://hispanianova.rediris.es/7/articulos/7a005.pdf.

[5] To better capture the differences between Censuses and Padrons see: http://www.ine.es/censo2001/preguntas.htm